Reflexió

Haig de declarar públicament que sempre m'ha agradat l'ús intel·ligent de les paraules, especialment si l'objectiu és provocar el riure (o insultar algú). La sèrie de neologismes amb la que ens regala en Guinessman em té enganxat. Vull fer notar, però, que té una certa tendència a la invenció escatològica de paraules, i si no s'ho creuen, fixin-se: De les cinc paraules de nova creació que ha publicat dos d'elles, "efemerda" i "mierdo", són una bona mostra del que dic... suposen el 40 % del total.

M'agradaria afegir-m'hi a la causa amb aquesta modesta contribució.

Caca-fonia: Fètida combinació dels elements acústics de la paraula.


Salut,


Escolto: Point of view, DB Boulevard

Mis Fotos Tuyas

Avui he dedicat bona part del dia a sentir el tracklist del disc (tres cops concretament). A sentir i a prendre notes del que anava pensant, mentres l'escoltava, sobre estructures, sons, tempos... Un matí d'alló més agradable. Destaco tres conclusions:
1.- Estic enamorat de la cançó "Mis Fotos Tuyas" i de com la va cantar la Landlady. Els dos compasos que hi ha entre els minuts 3:56 i 4:00 no fan sino portar la canço a la categoria de sublim.
2.- El baix a la versió en directe de "Insolación" és meravellós. La línia i la execució.
3.- El acordió (per donar-li un nom) a "Nana" deu estar entre els 10 pitjors tracks de tota la història de les gravacions... (amb tot el carinyo i la conya del món)

Mos veiem.

Escolto: Mis Fotos Tuyas (Malva)

Victor is back

Tres dies no són molt temps, però dins un hospital sembla que t'endinsis en una altre espai paral·lel, amb personatges desconeguts que es passen el dia al teu costat, parlant de la seva vida, dels seus dolors, de les seves experiències... i noies de blanc dedicades a alleujar les nostres penes i dolors terrenals. I convivim tots plegats com si fossim una família llunyana retrobada, al marge de la velocitat amb que es viu la vida a l'altra banda de la finestra.
I només en tres dies, valores petits detalls de la teva vida "allà fora" com petits tresors que t'omplen de felicitat. Quan no els tens, te n'adones de la seva importància.
La felicitat es troba en moltes petites coses quotidianes que fem. En fí, ja se'm passarà el dolor, però espero que aquest sentiment no se'm passi mai.

Visita concertada el 15 de febrer

Amics, em retiro uns dies.
M'esperen demà a les 8:00 a l'hospital, en dejuni, per prendrem un troç de mí que crec que no trobaré a faltar.
Maleïdes les ganes d'estirar-me sobre la dura i freda taula del quiròfan, intentant convéncer-me inútilment de la professionalitat del cirurgià, abans d'adormir-me. Però és que soc molt seriós amb això de les visites concertades, i em sabria greu decepcionar al cirurgià, imagineu si entra al quiròfan tot convençut amb el seu bisturí... i no em troba! Pobre tio, no? Doncs res, allà estaré.
I em trobo un xic atontadet, fàcilment emocionable. I és que tinc la mania de no expresar prou els nervis, i el meu estómac se n'ocupa, en la meva absència. No m'allargo més, ja ens veurem i us mostraré la meva nova cicatriu, magistralment cosida per la neta miop de Frankenstein.

The Producer

Bentornats, Sr. Guinessman i Sra. Landlady, de les seves aventures glacials. Desitjo que hagin agafat les forces necessàries per a l'aventura que comença ja mateix. Avui en Miqui ha fet referència a Malva a la ràdio, i jo crec que segur que s'enrecorda d'haver-ho fet. Aquest matí m'he trobat amb ell per parlar del seu proper projecte i hem anat a dinar plegats. Hem parlat molt de "Miope", és clar, però també de "Malva" i és que tenim al productor molt i molt engrescat... (aquesta paraula sembla un plà d'actuació de la Generalitat). Desprès de vàries experiències amb ell i la més recent amb Suso Saiz puc assegurar que tenir un productor com Miqui serà tot un luxe pel disc.

Escolto: Rain on me (Beth)

Benvinguda Landlady

Guinessman, això de Landlady t'hauria de sonar més aviat a "the wild rover", recordes? on diu: "I went to the alehouse I used to frequent, and I told the landlady my money was spent...".

I jo voldria proposar una cançó també, inspirada en la vida d'un boxador.

"Hurricane", de Bob Dylan.