Victor is back

Tres dies no són molt temps, però dins un hospital sembla que t'endinsis en una altre espai paral·lel, amb personatges desconeguts que es passen el dia al teu costat, parlant de la seva vida, dels seus dolors, de les seves experiències... i noies de blanc dedicades a alleujar les nostres penes i dolors terrenals. I convivim tots plegats com si fossim una família llunyana retrobada, al marge de la velocitat amb que es viu la vida a l'altra banda de la finestra.
I només en tres dies, valores petits detalls de la teva vida "allà fora" com petits tresors que t'omplen de felicitat. Quan no els tens, te n'adones de la seva importància.
La felicitat es troba en moltes petites coses quotidianes que fem. En fí, ja se'm passarà el dolor, però espero que aquest sentiment no se'm passi mai.